“Anem cap a un univers molt envellit, cap a una Europa com un gran geriàtric amb servei de vigilància, i això és en certa manera en el que s’està convertint”. Són paraules de Francesc Torralba, professor i filòsof de gran reconeixement i prestigi, que alerta de l’envelliment d’una societat que en les properes dècades haurà d’afrontar un repte importantíssim: com finançar adequadament i des de l’equitat les creixents necessitats assistencials dels futurs dependents, i, per altra banda, com aprofitar el talent de les persones grans amb bona salut i en plenitud de facultats.

En una entrevista concedida recentment a ACRA, Torralba afronta els reptes de futur sense defugir el present immediat. I ho fa per denunciar alguns límits que no s’haurien d’haver traspassat mai, com les retallades econòmiques en determinades polítiques, com ara la Llei de la Dependència, l’evolució de la qual qualifica com un “escàndol”. Tal i com fa sempre, davant de qualsevol crítica hi situa una alternativa, una proposta per millorar l’escenari actual, un lideratge basat en el cuidar. “Si vols que es cuidin bé els grups vulnerables de la societat has de cuidar bé els qui tenen cura dels grups vulnerables de la societat.”

En un àmbit més específic del sector, aposta amb fermesa, des de l’experiència i el coneixement, pels comitès d’ètica, uns òrgans de deliberació que acompanyen i ajuden els professionals a prendre millors decisions i a millorar la qualitat de les organitzacions. El dret a morir, la convivència en tots i cadascun dels espais d’un centre i el bon tracte als usuaris són alguns dels aspectes en què, segons Torralba, un bon acompanyament pot revertir positivament en el treball dels professionals i també dels usuaris.