Explorar Japó durant 12 dies ha estat una immersió en una realitat social i sanitària única. Dic única perquè reflecteix una gran diferència en comparació amb la nostra societat. Podem parlar de la gran densitat de població, dels costums, de l’alimentació, de la forma d'expressar les emocions i, fins i tot, de l’escriptura. A l'avió, en revisar la pantalla que traçava el nostre recorregut, la Teresa va assenyalar que havíem donat la volta a mig món. I sumant-li la volta, havíem donat la volta al món al estil de Willy Fog. S'uniria Willy a la nostra odissea si estigués amb nosaltres?

Un conegut que havia tornat recentment de Tòquio em va advertir que qualsevol expectativa que tingués sobre la ciutat es quedaria curta en comparació amb la realitat. I tenia tota la raó.

Aquest article s'obre amb dies de reflexió sobre com expressar l'experimentat en la cultura japonesa, concretament a Tòquio i Okinawa. Tòquio inspira els sentits amb la seva immensitat, tecnologia, llums i tradició. Em va oferir una barreja fascinant, capaç de fer-me entendre el perquè de la seva "obsessió" pels processos metodològics en cada una de les seves accions. Vam experimentar la innovació tecnològica i social, cures i assistència social, i empreses amb impacte nacional i internacional. Independentment de la mida de la marca, l'essència era la mateixa: ens rebien amb una metodologia correcta i tradicional.

El que realment ens deixa Japó són unes empremtes indelebles: és el que sentim, vivim, plorem i somriem. Amb la seva fusió de modernitat i tradició, em va brindar una experiència capaç de desconnectar-me del nostre món i connectar- me amb el seu. Però quin és el secret de la seva innovació?

La pregunta clau sobre l'acceptació de la innovació tecnològica en el nostre sector va ressonar durant tot el viatge. L'estimen o no l'estimen? Les expectatives de trobar robots i tecnologia integrats en residències van ser desafiades, especialment en visitar una residència única on conviuen nens de 0 a 6 anys amb 100 usuaris grans. A pocs metres d'arribar al punt on es trobava la residència, l'experiència va ser reveladora i desafiadora, allunyant-se de les prediccions convencionals. Un matrimoni de 85 i 76 anys em va vendre un "snack", tot i que realment el que em va regalar va ser el seu propòsit de vida. Una disciplina d'entrenament al pati de la residència em va mostrar una intergeneracionalitat real i sincera, sense forçar la creació de llaços humans. Un motor de bicicleta elèctrica que utilitzaven en una tecnologia que molts no hauríem imaginat abans, marcava i recordava el pas ferm d'un senyor de 91 anys. I així podria continuar de forma infinita.

Qui recorda en Juan a l'Estació de Sants de Barcelona? Parlar de tecnologia és seguir avançant, però el que em van ensenyar a Japó va ser la lògica reflexió de perquè volíem exactament utilitzar la tecnologia. Ells van ser pioners, han sabut trobar els perquè i els moments. Saps per què? Perquè es tracta d'entendre el procés, els cicles vitals i mantenir-se ferms en generar impacte social com a prioritat.

Arribada aquí, de nou, davant de l'ordinador...Estic agraïda de la cultura japonesa. M'ha fet parar i entendre com la tecnologia és una eina facilitadora que no ens allunya de la realitat social en cap moment. Llums, acció i tradició és el que em fa pensar avui en el Japó.