Notícies
23.478
Al 2014 teníem 17.000 persones en llista d’espera, fa un any vam arribar a les 20.000 i ara estem en quasi bé 24.000. La progressió va en augment i és difícil que hi hagi cap altre col·lectiu tan vulnerable com el de la gent gran en una situació tan injusta
Vint-i-tres mil quatre-cents setanta-vuit, apunteu la xifra. No és cap número a l’atzar sinó totes les persones que, a dia d’avui, estan en llista d’espera per accedir a una residència finançada públicament a Catalunya. No és cap número d’ACRA ni una aproximació més o menys real. És una xifra proporcionada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies el divendres 22 de juliol en resposta a una pregunta parlamentària que desglossa, per comarques, totes les persones afectades per una situació que només es pot qualificar d’injustificable.
Tot i que ens diuen que la crisi ja ha passat, les bones notícies no arriben al nostre sector. Al 2014 teníem 17.000 persones en llista d’espera, fa un any vam arribar a les 20.000 i ara estem en quasi bé 24.000. La progressió va en augment i és difícil que hi hagi cap altre col·lectiu tan vulnerable com el de la gent gran en una situació tan injusta.
Cinta Pascual
Presidenta d'ACRA
"Som conscients que cal un nou pressupost, un bon pressupost, i que si s’hagués aprovat el del 2016 ara estaríem una mica millor, però també és veritat que la inestabilitat política no és culpa de la gent gran que, després de tota una vida, es mereixeria la millor atenció possible"
Les respostes que rebem del Departament són les mateixes de sempre. No hi ha diners perquè no hi ha un nou pressupost i sense aquesta eina anem de pròrroga en pròrroga comptable, el que suposa no tenir 1.500 places concertades i uns 40 milions d’euros addicionals provinents del pla de xoc. Som conscients que cal un nou pressupost, un bon pressupost, i que si s’hagués aprovat el del 2016 ara estaríem una mica millor, però també és veritat que la inestabilitat política no és culpa de la gent gran que, després de tota una vida, es mereixeria la millor atenció possible i tampoc d’unes entitats i empreses que han fet mans i mànigues per ser viables, per no acomiadar personal i per seguir fent allò més important: promoure el benestar de la gent gran amb uns alts nivells de qualitat.
Els màxims responsables del Departament sovint diuen que no hi ha millor política social que el treball. Doncs bé, pocs sectors com el de la dependència poden presumir de generar tanta cohesió social com ocupació. Si per cada dues places concertades generem un nou lloc de treball, i al mateix temps tenim 8.000 places privades disponibles esperant ser ocupades i una llista d’espera de 24.000 persones... Us imagineu el benestar que podem generar entre les persones que les necessiten? I a les seves famílies? I els llocs de treball que es crearien? Doncs fem-ho realitat el més aviat possible. Hi ha massa en joc com per viure amb aquesta incertesa. Que aquesta tardor totes les formacions polítiques facin un esforç per aprovar els comptes, siusplau, i que el sector noti, ni que sigui per primera vegada després de molt temps, una mica de reconeixement i de respecte per part dels seus representants públics.
Bon estiu a tothom!
