Molt Honorable President Sr. Pere Aragonès,

D’aquí poques setmanes es compliran dos anys de l’inici de la pandèmia. Durant aquest temps, he assumit de nou la importància de tenir cura de les persones més vulnerables, i que davant una crisi mundial com aquesta només ens en podem sortir amb una resposta col·lectiva, solidària i intel·ligent. La vacuna n’ha estat el millor exemple.

Em prenc la llibertat de dirigir-vos aquesta carta en nom de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) que tinc l’honor de presidir perquè vull reivindicar de nou la tasca ingent que ha realitzat el sector d’atenció a la gent gran en situació de dependència. Hem patit sis onades que han provocat milers de contagis i defuncions. En més d’una ocasió, malauradament, ens n’han volgut fer responsables, com si una crisi sanitària d’aquesta magnitud fos culpa nostra.

Hem fet tot el possible per fer compatibles la seguretat i la salut de les persones amb dependència. No sempre ha estat fàcil; més aviat al contrari. Només hi ha hagut una constant en aquests vint-i-quatre mesos de COVID-19: el compromís de les professionals i els professionals del sector.

Em refereixo al col·lectiu que treballa a les residències de gent gran, als centres de dia, als serveis d’ajuda domiciliària, a la teleassistència i en d’altres recursos assistencials igualment importants. Estic parlant de gerocultores, infermeres, metgesses, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, educadors socials, psicòlegs, treballadores socials, directores, personal de manteniment, bugaderia i administració, cuiners i netejadors. I els que em deixo.

Estic parlant d’un conjunt de treballadors que són essencials per al nostre país. I són essencials perquè cuiden de les persones més fràgils, perquè la vida de la gent gran amb dependència depèn d’ells, i una societat ètica s’hauria de mesurar no només per com protegeix els més dèbils sinó per com protegeix els qui protegeixen els més dèbils.

Ara per ara, aquestes persones no compten amb aquest reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya. I no és just que això passi. Per posar un exemple. Davant de la necessitat de realitzar una prova diagnòstica ràpida en format de PCR, ara mateix el personal d’atenció directa de les residències no té cap prioritat i ha de seguir el mateix procés que qualsevol altre ciutadà.