Notícies

13 de març de 2015

Consens en el Plenari d’ACRA

Els socis constaten l’esgotament definitiu de l’actual sistema de dependència després de set anys de crisi i demanen un nou model d’atenció a les persones

L’obertura de les PEVS als dependents severs, la manca de planificació territorial i l’afectació de les tarifes per la modificació dels graus centren la preocupació dels directius i els professionals del sector

La celebració fa una setmana del Plenari d’ACRA va deixar sobre la taula un seguit de reflexions que ara volem exposar a tots els socis perquè reflecteixen, a criteri nostre, el sentiment general de la majoria d’entitats, directius i professionals dels centres. Entre els socis assistents hi va haver un consens unànime de l’esgotament definitiu d’un sistema de dependència que ha quedat obsolet per la seva manca de flexibilitat, una rigidesa que, unida a set anys consecutius de crisi econòmica, ha contribuït a dificultar la viabilitat econòmica i al benestar personal de moltes entitats i famílies.

L’obertura de les PEVS per al grau II de dependència, que ACRA considera imminent atesa la recent aprovació dels pressupostos, la manca de planificació territorial per part del Departament de Benestar Social i Família, i la baixada progressiva de les tarifes per la modificació dels graus van ser tres temes importants que van suscitar un debat viu i intens en el marc d’una jornada molt participativa. Davant de les nombroses demandes dels assistents, la junta directiva d’ACRA s’ha compromès a traslladar un seguit de qüestions a la direcció de la Secretaria d’Inclusió Social i de Promoció de l’Autonomia Personal (SISPAP) que afecten la gestió diària dels centres.

 

1 – Obertura PEVS als dependents de grau II

ACRA dóna per fet que les Prestacions Econòmiques Vinculades al Servei (PEVS) de grau II entraran en funcionament al llarg d’aquest mes de març, un cop aprovats els pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2015. La reobertura de les PEVS per als dependents severs és un dels objectius que hem treballat amb més insistència des de la seva aturada per restriccions pressupostàries al 2013. Les PEVS comptaran amb una dotació pressupostària de 17 milions d’euros provinents d’un fons social extraordinari de 100 milions, una iniciativa que ha tingut el suport indispensable de la nostra organització i que significarà una ajuda important per a les 7.000 persones en situació de dependència severa a Catalunya.

Aquest fons és l’últim d’un seguit d’accions que ha ACRA ha emprès al llarg de disset mesos i que es poden resumir en els eixos següents:

1 – Anàlisi jurídica de la legalitat de la mesura adoptada per Benestar Social i Família d’aturar les PEVS per saber si vulneren el dret de les persones grans i la LAPAD. L’informe jurídic elaborat per ACRA ha sigut mencionat pel Col·legi d’Advocats, el Síndic de Greuges, el propi Parlament...

2 – Reunions, converses i/o escrits amb la conselleria de Benestar Social i Família i la direcció general de l’ICASS (actualment SISPAP)

3 – Comunicació constant mitjançant les xarxes socials, el web corporatiu i notes de premsa als mitjans de comunicació  incidint que es tracta d’un fet que només passa a Catalunya.

4 – Reunions amb els grups parlamentaris i el Síndic de Greuges per demanar-los suport en relació a les PEVS.

 

2 – Planificació territorial

Cal una millor planificació territorial que solucioni alguns problemes que fa temps que resten competitivitat al sector. Ens calen més places concertades, i que tots els centres que comptin amb l’acreditació i els requisits corresponents per part del Departament de Benestar Social i Família puguin rebre persones amb PEVS.

 

3 – Baròmetre tarifes

Un dels temes més comentats en el plenari va ser la necessitat d’un posicionament comú respecte la revisió a la baixa, segons el criteri d’ACRA, dels graus de dependència de les persones grans ateses en els nostres centres. Això implicaria un descens de les tarifes, la qual cosa volem demostrar mitjançant l’elaboració d’un baròmetre intern que certifiqui que hi ha hagut un reducció de dependents de grau III en benefici del grau II, tot i que les persones que s’atenen no són, en absolut, menys dependents que fa tres anys, quan es va produir l’eliminació dels nivells de dependència dins de cada grau. És per tot això que us demanem la vostra col·laboració i que respongueu el més aviat possible el baròmetre que us adjuntem.

 

4 – Preguntes dels socis

Per altra banda, el Plenari celebrat dijous va servir per posar sobre la taula diversos temes recurrents que preocupen als nostres socis. En aquest sentit, la junta directiva traslladarà de manera formal i en els propers dies a la direcció general de la SISPAP un seguit de demandes relacionades amb el funcionament diari dels professionals dels centres, algunes de les quals us avancem a continuació.

Gestió

- Molts dels nostres socis han detectat que s’eliminen persones situades en les llistes d’espera públiques. Ens podria explicar per quin motiu passa això?

- Les persones amb PEVS que tenen una dependència de grau II comptaran amb la mateixa aportació que les de grau III? En cas contrari, quina serà l’aportació màxima per part de l’administració?

- Al mes de juliol entrarà en funcionament el grau I de dependència. Quins serveis i recursos es destinaran al col·lectiu de persones beneficiàries?

- Per què no es posen en marxa els centres de nit si són un recurs assistencial previst a la cartera de serveis del Departament?

- Proposem que es faci la calculadora als usuaris per obtenir el seu copagament abans que hagin de decidir si s’inscriuen en la llista d’espera de plaça pública. Si la calculadora fos una realitat, segurament en molts casos l’usuari optaria per triar una PEVS, el que revertiria en una millora del sistema de dependència atès que l’administració no incrementaria la llista d’espera amb persones que estan gaudint d’una PEVS i, el més important, l’usuari no tindria sensació de temporalitat i gaudiria d’una seguretat i confiança a l’haver pres una decisió que li permetria continuar en el centre un cop adaptat i sense necessitat de canvis, i el centre podria treballar el pla d’atenció individualitzada amb la seguretat que el seu usuari no marxaria.

- Alguns centres ens informen que en una revisió de grau hi ha persones en grau II que passen a grau I. És possible que una persona baixi de grau en una revisió?

- Hi ha centres de dia que ens informen que no els entren persones amb PEVS. Ens podrien dir quantes persones han accedit amb una PEVS en un centre de dia durant els anys 2012, 2013 i 2014?

- Quin procediment s’estableix quan un centre considera que una persona ha experimentat un canvi en el seu grau de la dependència i vol sol·licitar una revisió, però la persona usuària o la família es neguen a signar el document de conformitat de revisió de grau per què no volen que es revisi el copagament?

- Hi ha centres que s’han trobat amb excepcionalitats en el sistema d’ingrés d’usuaris: persones més joves (a partir de 55 anys) i amb una dependència de grau I. Des del sector proposem que per accedir a un centre amb plaça pública i/o PEVS s’hagi de tenir un mínim de dependència de grau III.

Model

- Per què les persones amb una PEVS, i que amb posterioritat reben una plaça pública han de renunciar immediatament a la PEVS si no volen perdre aquesta plaça?

- Per què una persona que rep una PEVS o una ajuda per estar en un centre de dia no pot pagar-se una plaça privada en un centre de nit sense perdre la prestació pública?

- Creiem que si la diferència econòmica entre una plaça pública i una PEVS no fos tan gran les persones sol·licitants optarien per una plaça de PEVS en un centre privat i es reduirien les llistes d’espera.

- Proposem fer un escalat de preus en funció de les persones que, per la seva situació econòmica, s’ho poden pagar i oferir PEVS.

Coordinació sociosanitària

- Sabem que hi ha usuaris del Programa Respir que passen d’un centre de dia a un centre sociosanitari i no a una residència. Tenint en compte que la residència és un recurs més ajustat a les necessitats dels usuaris que un centre sociosanitari, tenint en compte que les activitats de la residència són similars a les del centre de dia, i tenint en compte que el sector disposa de 8.500 places privades lliures, no és la residència la millor opció per aquests usuaris del Programa Respir?

- Cada vegada més, la tendència del Departament de Salut amb els malalts crònics és derivar-los als centres residencials sense els recursos humans necessaris per tal de poder garantir la millor atenció possible. Creiem que el nostre sector és un gran estalvi pel Departament de Salut i demanem que la coordinació interdepartamental es millori de forma significativa.

 

5 – Enquesta

En una sessió marcada per la participació dels socis, els quals van valorar la jornada amb una nota global de 4,25 sobre 5, també se’ls va preguntar sobre la possibilitat de convocar els propers plenaris immediatament després de les reunions ordinàries del Consell General de Benestar Social i Família amb l’objectiu de comunicar qualsevol novetat relacionada amb el nostre sector d’una forma ràpida i eficient. Aquesta proposta va tenir un suport unànime i s’implantarà a partir de les properes convocatòries del plenari.

Baròmetre graus de dependència