El temps que tardis a llegir aquesta frase es diagnosticarà un nou cas d’Alzheimer al món. Quatre segons. Silenciosa, imparable i, de moment, incurable. Així és la malaltia que afecta 47 milions de persones al món, 800.000 a Espanya, 86.000 de les quals a Catalunya, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut. Són xifres contundents que revelen la magnitud del que es considera la principal epidèmia mèdica del nostre segle, amb una previsió de 135 milions de malalts al 2050.

Avui es celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, un dia per recordar i conscienciar envers una malaltia amb uns efectes devastadors per qui la pateix i les persones que l’envolten. L’Alzheimer és neurodegeneratiu i incurable, amb una aparició lenta dels símptomes (pèrdua de memòria, alteracions en el llenguatge, orientació en l’espai i el temps) que evolucionen al llarg dels anys. Es calcula que comença a produir danys en el cervell fins a 15 o 20 anys abans dels primers símptomes. A dia d’avui se’n desconeixen les causes i no es disposa de cap tractament que freni l’Alzheimer.

L’Alzheimer no és només el tipus de demència més comuna al món, amb un 70% dels casos, sinó que genera importants repercussions socials i econòmiques. Un estudi de la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA) publicat el 2016, situa el cost anual de la cura d’un pacient d’Alzheimer en 32.000 €. Proves de diagnòstics, visites mèdiques, hospitalitzacions, medicaments i cures a llarg termini en el domicili o en una residència són els costos principals. Els indirectes inclouen la formació de personal de suport per a la seva capacitació en la cura de les persones amb Alzheimer, així com els derivats de la pèrdua de productivitat, de temps, d’oportunitats d’ocupació i de sou associat a l’atenció que han de prestar al malalt, en els casos dels cuidadors no professionals.

I tot això per no parlar de l’impacte que produeix cada nou diagnòstic a les famílies que han d’acompanyar el malalt. Segons la Fundació Alzheimer Catalunya, la majoria de les persones que assumeixen la funció de cuidador principal són dones. Assumir aquesta funció pot provocar alts nivells d’estrès i ansietat, renunciar a la seva dedicació professional i haver d’exercir unes tasques per a les quals pot no estar adaptat.

ACRA i el sector fa temps que afrontem el repte de l’Alzheimer: fem formació d’atenció al malalt d’Alzheimer entre els professionals per tal que puguin treballar amb els pacients amb la màxima qualitat i eficàcia i, en paral·lel, visibilitzem allò positiu de la demència a través dels seus protagonistes, persones incansables i lluitadores com el President Pascual Maragall i la Mercè Boada, directora mèdica de la Fundació ACE, ambdós Premis ACRA. Tot això sense parlar de l’adaptació constant i progressiva que han fet els centres i els serveis del país per adaptar espais i continguts que permetin socialitzar i integrar els malalts d’Alzheimer.

Integrar, donar a conèixer, visibilitzar... Són paraules que volen posar en el centre aquesta malaltia perquè tothom recordi que algun dia es pot quedar sense memòria. Fan falta molts més recursos per fer front al cost social i econòmic que ens ve al damunt. El sobreenvelliment de la població propicia el creixement exponencial de l’Alzheimer. Tots hi estem implicats, per tant. Tots podem tenir Alzheimer.