SALUTACIONS I AGRAÏMENTS

Honorable Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Sr. Chakir El Homrani

Benvolgut Secretari d’Afers Socials i Famílies, Sr. Francesc Iglesies

Benvolgut Director general de Protecció Social, Sr. Joan Ramon Ruiz

Benvolgut Gerent de drets socials de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Fernandez

Benvolgut Gerent de serveis de benestar social de la Diputació de Barcelona, Josep Muñoz

Representants de grups parlamentaris, presidents i directors generals d’altres patronals, companys de la junta directiva d’ACRA, socis d'ACRA, amics i amigues

gràcies per acompanyar-nos en aquest acte.

Avui tenim amb nosaltres el conseller El Homrani. Estem contents perquè significa recuperar la presència de la màxima autoritat política del sector, una presència que l’any passat es va trencar. Des d’aquí vull enviar un record afectuós a la Dolors Bassa, la qual espero que ben aviat pugui estar de nou amb la seva família.

Els Premis ACRA reuneixen al sector de la dependència que reconeix els millors projectes en qualitat, en innovació i la millor trajectòria professional. És un escenari immillorable per reivindicar la feina feta i per prestigiar un sector, sento dir-ho, a vegades massa oblidat.

Algunes vegades m’haureu sentit dir que semblem invisibles, que el que passa al sector de la dependència queda en segona o tercera línia de l’acció política. Doncs avui és un bon dia per reivindicar que som visibles i que fem una gran feina de la qual ens hem de sentir molt orgullosos perquè promovem el benestar de la gent gran i la qualitat en tots i cadascun dels nostres serveis, i generem molts llocs de treball. I sens dubte és el millor reconeixement que tenim, l’agraïment constant de les persones que atenem. Sense aquest reconeixement la nostra es faria molt i molt pesada.

NOVA ETAPA D'ACRA

En primer lloc Deixeu-me que parli d’ACRA, ja que el 2018 ha sigut un any de molts canvis. Hem canviat de seu (aquells que no l'hagin vingut han de fer) hem actualitzat la nostra identitat corporativa a tot arreu, fins i tot en els nous guardons dels Premis ACRA, i a un nivell més conceptual hem elaborat un porta foli estratègic pel trienni 2018 – 2020.

I per què una estratègia? Doncs perquè els temps canvien i ens hi hem d’adaptar. Hem reformulat la nostra missió, que diu el següent:

ACRA representa els interessos generals dels socis, influeix en el model social d’atenció al ciutadà i promou el benestar de l’adult gran i la qualitat dels serveis prestats.

Per tant, REPRESENTAR ELS SOCIS

INFLUIR EN EL MODEL SOCIAL

i PROMOURE EL BENESTAR I LA QUALITAT

Per altra banda, la voluntat d’influir en el model social d’atenció al ciutadà no només ens porta a estar presents en tots aquells òrgans públics on es prenen decisions sinó que volem ser un agent actiu i determinant que aporti innovació i coneixement al sector. És per això que hem d’invertir en innovació i coneixement (us vull recordar el rigorós estudi de polimedicació i derivacions hospitalàries que, fins i tot, s'ha presentat a altres països i s'està traduint a l'anglès).

El futur serà més complex i les persones que haurem d’atendre, més heterogènies i amb un nivell de formació molt més alt. Haurem de donar respostes diferents, personalitzades, plataformes de serveis adaptades a les necessitats de cadascú en tots i cadascun dels moments de la dependència. Aquest futur no serà immediat, però és inevitable...

Per això, jornades com la que vàrem fer el passat mes d'octubre d'ACP tenen tant d'èxit

I aterro al present, ara sí. L’any que ve complim 30 anys. Ha plogut molt des del 1989 i ja no diguem com ha canviat el sector. Us avancem que al llarg del 2019 posarem èmfasi en aquest aniversari mitjançant nous projectes, com ara l'observatori de la dependència, una plataforma que no us deixarà indiferents que ens situï en aquest camí del coneixement i la innovació. Creiem, modestament, que anem ben encaminats. Fa unes setmanes, la patronal CECOT ens va donar el premi a la millor associació 2018, un reconeixement a la feina feta, al nostre posicionament i a la trajectòria de tots aquests anys. Un reconeixement, per cert, que si hem rebut ha sigut gràcies a tots vosaltres.

INCERTESES 2018

Aviat tancarem el 2018. Falta poc més d’un mes per posar fi a un any ple d’incerteses que han fet difícil l’acció d’ACRA i, per extensió, la de tot el sector.

Anem per parts. En primer lloc, incertesa política i econòmica perquè no hi ha hagut Govern de la Generalitat durant uns mesos i només hem disposat de mig any per afrontar l’estancament de les tarifes públiques i altres temes que garanteixin la sostenibilitat de l’atenció a la dependència.

Hem tingut, per tant, menys de mig any per posar-nos al dia de tots aquells temes pendents que tenim amb l’administració.

En segon lloc, he de parlar d’una incertesa social que s’ha instal·lat en el nostre sector a nivell estatal en un any en què hem passat de la ultra activitat del VIè Conveni Marc Estatal a l’aprovació del VIIè, que ara està vigent, i la constitució de la mesa negociadora del VIIIè, negociació que es produirà durant el 2019.

Hem de crear un marc adaptat a la dependència del segle 21.

Han sigut moltes hores de reunions i negociacions, però ACRA utilitzarà la seva veu i vot en aquesta taula per defensarà els interessos dels socis per tal d’assolir el millor acord possible dins un marc laboral estable. Ho farem conjuntament amb el CEAPs, que ha aconseguit unir totes les patronals territorials de l’estat i dotar-les de la pluralitat, la fermesa i la transparència necessàries.

En aquest sentit, i en tercer lloc, no és cap sorpresa si parlo d’incertesa laboral... de talent. És impossible deslligar el futur conveni de les dificultats per trobar personal qualificat, una situació molt preocupant i a la que hem dedicat i seguirem dedicant des d’ACRA múltiples esforços en col·laboració amb les administracions. Hem de plantejar-nos seriosament un increment dels salaris dels treballadors i, el més important, hem de fer tots junts una campanya per posar en valor el fet de cuidar. Ho hem de repetir constantment: "posar valor en el cuidar"

Ara bé, per augmentar els salaris cal la implicació de patronals, sindicats i també de les administracions. Si el 70% del sector depèn del finançament públic, cal que les administracions estiguin en sintonia amb la nova realitat. En aquest sentit, hem de poder dedicar més temps a acompanyar l’activitat de la vida diària de les persones ateses.
Per tant i perquè se m’entengui: més personal, millors salaris i millors tarifes.

CERTESES: SEGURETAT, SOSTENIBILITAT I CONFIANÇA

Davant de totes aquestes incerteses, ACRA ha donat seguretat i confiança al sector des de la transparència, el compromís, la diversitat, la independència i el rigor. Són els valors d’ACRA i guien la nostra actuació.

- Davant la incertesa política i econòmica, tancarem l’any amb un increment del grau II i la gestió delegada que tindrà efectes retroactius a gener del 2018.(fet que s’ha produït per recuperar l’import de les tarifes que havien baixat per la reducció de GIII al sistema, increïble no, tenim en compte que cada cop les persones que atenem son més dependents)

- Davant d’un conveni bloquejat durant molt temps per interessos particulars, ben aviat negociarem un nou marc de futur pel sector.

- Davant de la manca de personal del sector, estem portant a terme accions a curt, mig i llarg termini. Aviat engegarem un pla de treball amb el SOC perquè puguem trobar treballadors. Ens han confirmat que hi ha 1.500 persones amb la formació necessària i des d’ACRA coordinarem amb les empreses i la Generalitat la producció d’ofertes concretes amb la voluntat que es tradueixin en nous llocs de treball. I també tenim la formació professional dual, un projecte a molt llarg termini, però que va en la línia d’ACRA d’apropar-se als joves i fer que coneguin el nostre sector, que els resulti atractiu treballar-hi.

He parlat d’incertesa i de seguretat i de confiança com a receptes. Voldria afegir dos elements més, cabdals al meu entendre.

UNITAT (formules que ens han portat aquest 2018 a aconseguir reduir l’IVA de les PEVS del 10 al 4%, una mesura que està permetent als usuaris un estalvi al voltant de 120 € mensuals. Aquesta mesura de justícia social estem intentant ampliar-la ara a la resta de serveis assistencials privats on els usuaris han de pagar un 10% d’IVA perquè hi ha massa llista d’espera per una plaça pública. Fa poques setmanes, el Senat va donar el vistiplau i properament es votarà en el Congrés dels Diputats)

I com ho hem fet? Doncs parlant amb tothom: amb les administracions, amb tots els partits polítics, amb patronals que estan avui aquí amb nosaltres com UCH i Upimir, amb associacions de gent gran d’arreu d’Espanya, unint tot el sector. (recordem aquella foto amb tots els agents implicats (alguns avui esteu aquí), i altres associacions de gent gran amb més de 5m d'afiliats a tot l'estat espanyol) Hi ha hagut un lideratge decisiu per part de CEAPs, evidentment, però ha sigut la suma de suports i complicitats el que ha acabat fent que ara les PEVS tinguin un IVA del 4%. Repeteixo i que quedi clar, un IVA que s’estalvien els usuaris, no les empreses.

Arribats en aquest punt ens podríem preguntar quin sentit té que hi hagi dos IVA diferents si es presta el mateix servei. I ja que hi som posats, per què es dona tanta importància a la titularitat del servei. És millor un centre públic o un de privat? Què és preferible, la iniciativa social o la mercantil? Sincerament, és un debat que se m’escapa, que no entenc. Catalunya és un país que històricament ha apostat per la cooperació publico privada. I n’ha obtingut bons resultats.

El més important, al meu entendre, és donar serveis de qualitat, no si qui els dona és més o menys social o més o menys mercantil. Per tant, no considero encertat que s’obrin debats que puguin dividir el sector.

Aquesta pantalla ens fa sentir atrapats en el temps, en el dia de la marmota… el que realment és important és que les persones que atenguem tinguin el mateix sistema de copagament en una residència de gestió publica, gestió privada, centre concertat o col·laborador, els mateixos ratis de professionals i la millor qualitat de servei i no la forma jurídica de les empreses (si us plau, passem pantalla)

Hem de remar en la mateixa direcció. Volem la millor atenció per les persones grans i el que proposem va en aquesta línia. No és només una qüestió de recursos sinó de voluntat ferma i decidida de situar l’atenció a la dependència al lloc on li correspon, que no és el lloc on es troba ara, ni molt menys.

i per últim, SOSTENIBILITAT.

No ens agrada demanar un augment anual de les tarifes, Preferim demanar la creació d’un espai estable de diàleg on es puguin abordar tots aquells temes que serveixin per garantir la sostenibilitat del sistema durant els propers anys.

Hem de generar escenaris sostenibles de futur en què empreses, entitats i administració treballin conjuntament des de la seguretat i la confiança.

COM ES VEU EL SECTOR

El nostre país, com d’altres, té al damunt de la taula un repte que cal abordar amb determinació i recursos (en resum, cal ser valents)

L’envelliment progressiu de la població fins arribar al 2050 on un 30% de la població tindrà més de 65 anys, esdevé sens dubte un canvi d’època, i per fer front aquesta bona noticia cal deixar enrere el model de serveis socials assistencialista i finalista, per un altre basat en la corresponsabilitat tant de:

Individu: cal que ens cuidem, que projectem el nostre envelliment, que fem previsió de com volem ser atesos i per suposat que siguem responsables dels nostres propis recursos.

Família: La família no ha de fer el rol de cuidadora 24h x 365 dies l’any, però si que ha de ser responsable del rol de fill/a, rol de família.

Societat: hem d’estar preparats per tenir ciutats més sostenibles i amigables amb la gent gran, ciutats que fomenten les relacions socials, ciutats preparades per acollir les noves tecnologies. (Viurem entre sensors, algoritmes i dades. Seguirem atenent la gent gran, però hi haurà programaris que ens diran si tenim febre, si el sucre s’ha disparat, si cal canviar la medicació- la tecnologia ens pot ajudar)

Salut: El departament de salut ha d’entendre que garantir el continuo assistencial és sens dubte un dels principals reptes que té, i que sinó s’aborda el tema de la cronicitat en persones grans...seguiran col·lapsant les urgències hospitalàries sense arribar a assolir cap objectiu (per no tenir no tenim
- ni una cartera de serveis compartida per atendre la dependència
- ni la història clínica compartida
- ni un programa informàtic compartit en ple segle XXI,
- No tenim resolt el tema de la relació en farmàcia
- I per no dir els serveis d'atenció primària tan necessaris dels quals els usuaris tenen dret a gaudir al domicili (metge i infermeria compartida- això sens dubte baixaria i molt la pressió que vivim al propi sistema actual)

Quan estem en la pantalla del parxe és difícil veure la llum al que realment necessitem una veritable coordinació o integració dels dos sistemes.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és molt clara en aquest punt i diu que cal alinear i organitzar els sistemes de salut al voltant de les necessitats i les preferències de la gent gran.

I per suposat, el departament d’afers socials i famílies: cal passar pantalla i no veure l’envelliment de la població com una branca més dels serveis socials (no parlem de petits grups desafavorits de la població als que per suposat cal ajudar) parlem d’una situació que per sort viurem totes les famílies: algunes necessitaran de recursos i d’altres, per sort, no (dic per sort ja que el sistema econòmic no ho suportaria)

Necessitem un debat seriós de com abordar l’increment de la longevitat de la població, tant econòmic com social. Per tant, cal convertir-ho en un problema de país, hem de ser valents i reconèixer que el sistema actual ens grinyola, no té prou recursos (hem d'arribar als % de PIB que destinen altres països europeus per la dependència) ni un marc legislatiu que garanteixi els serveis que una persona dependent necessita per no anomenar el poti poti de competències que fan difícil abordar el problema en el seu conjunt i, el més important, no estem preparats per escoltar la nostra gent gran... si l’escoltéssim sabríem que el que volen és viure a casa el màxim temps possible i això només és pot garantir en un model d’estructures de serveis flexibles (els centres de dia i residències ja arribaran, només hem de definir, com altres països, és el quan i el com)

Per tot això cal un canvi de paradigma, un canvi d’època, i no petits canvis que no ens ajuden a millorar el sistema, sinó a tapar forats.

A aquests sectors ens costa molt passar pantalles, i perquè no confessar-ho cada vegada veig les imatges una mica més borroses, i és per això que necessitem i us demanem canvis més profunds. A Catalunya sempre hem estat pioners en moltes coses i no podem deixar de ser-ho en un tema tan important com són les nostres persones grans.

Conseller, queda molta feina per fer, moltíssima, i des d’ACRA seguirem empenyent per fer-la possible i per trobar els millors escenaris, els més estables per tal d’abordar els reptes de present i de futur que li calen al sector.

COMIAT

Abans d’acabar vull donar les gràcies als companys de la junta directiva, als grups de treball que col·laboren amb nosaltres, als assessors que ens orienten periòdicament i a l’equip de professionals d’ACRA. Moltes gràcies a tots per la vostra feina i per la implicació que demostreu diàriament. I per damunt de tot, gràcies als socis, perquè sou la raó de ser d’ACRA i la nostra força.

Felicitats a tots els premiats i, molt especialment, a en Francesc Puig en reconeixement a la seva trajectòria professional. Parlar d’en Francesc és fer-ho de la història viva d’ACRA i de l’atenció a la dependència a casa nostra, una carrera professional transcorreguda íntegrament a Mútua Terrassa i a la Fundació Vallparadís, (han estat molts moments compartits)

Francesc, sempre t’agrairem la tasca realitzada a ACRA durant tots aquests anys. La teva responsabilitat, l’anàlisi, el rigor, la professionalitat, coherència i la visió per trobar sempre la millor sortida a tots els reptes que se’ns han anat presentant. A més d’un gran professional, has sigut un company excel·lent i una persona en qui tots hem pogut confiar. Moltes gràcies.

I ara sí. M’acomiado de tots vosaltres esperant que gaudiu molt d’aquesta gala de premis, i espero també que després puguem compartir una estona durant el sopar.

Bona nit i moltes gràcies a tots!

Segueu feliços