Més de mig miler d'empresaris van reunir-se a València el passat divendres 21 d'octubre per tal reflexionar durant tot el dia en una jornada monogràfica que ha permès consensuar accions per tota Espanya davant l'asfixiant deute de l'Administració Pública amb les empreses del sector que, en breu, podria provocar una riuada de tancaments davant la impossibilitat de mantenir l'activitat i l'atenció als usuaris en les condicions actuals.

En aquest sentit, el president de la Federació Empresarial d'Assistència a la Dependència (FED), José Alberto Echevarría, va alertar als assistents que l'administració pública deu al sector uns 1.268 milions d'euros. Un deute que, segons va explicar Echevarría, posa en perill a més de 5.000 empresaris, 200.000 llocs de treball directes, estables i no deslocalitzables a més de més de 100.000 llocs de treball indirectes i 15.000 milions d'Euros d'inversió.

Els empresaris van determinar en aquesta reunió que mentre no es pagui el deute es convocaran periòdicament, la primera el dijous 3 de novembre, aturades patronals al costat de treballadors, usuaris i les seves famílies, entre d'altres accions.

DENÚNCIES I OBJECTIUS
Durant la trobada, que organitzava la FED a proposta d'ACRA, la presidenta de l'Associació catalana, Cinta Pascual, va realitzar una ponència de valoració de l'estat actual de l'aplicació de la Llei de la Dependència. En concret, la presidenta d'ACRA va denunciar:

- Que no existeixi un pla de finançament creïble i sostenible.
- Que es paguin els serveis en el termini que contempla la llei de morositat.
- Que existeixin tantes diferències entre comunitats.
- Que es doni entrada al sistema al grau I, quan no podem pagar els graus ja reconeguts per la llei.
- Que no existeixi una comunicació entre proveïdors i administracions de forma fluïda.
- Que no es respecti i de valor als empreses que sostenen el sistema de la dependència.
- La falta de control en les prestacions del cuidador no professional.

Igualment, Cinta Pascual va exposar els 10 punts que defenen conjuntament els empresaris del sector a nivell estatal:

1. L'atenció a la dependència ha de ser un sector de serveis professionals. Contribueix a la riquesa del país aportant inversions, ocupació i benestar a la societat. Aquestes inversions estan lligades al país i no es poden deslocalitzar en estar vinculades al servei a les persones que ho presten.

2. Un nou model transparent, estable, que doni confiança a les persones, els professionals, a les entitats i els inversors i que reconegui la insuficiència de finançament i les debilitats del voluntarisme actual.

3. Compartim la posició del govern de crear una xarxa d'equipaments d'utilització pública que doni cobertura a tots aquells serveis que vulguin participar en el sistema i que s'acreditin amb criteris de professionalitat i qualitat.

4. S'ha de revisar la situació dels centres de dia actuals i la seva adequació al nivell de dependència dels usuaris.

5. S'ha d'impulsar una atenció domiciliària de més hores, millor tarifa i amb inversions en ajudes tècniques i adaptació de la llar. Totes aquestes ajudes han de ser de caràcter finalista.

6. En un moment de dèficit públic, defensem l'aprofitament de places ja operatives en la iniciativa privada només freturoses de una millor tarifa per col·laborar o concertar, en lloc de un programa d'inversions de places públiques.

7. Les residències assistides contribueixen a la contenció de la despesa sanitària públic, ja que atenen l'alta dependència amb un clar perfil sociosanitari. Hi ha quantificar i pagar el mòdul sanitari que correspongui.

8. El sistema s'ha de desenvolupar una estreta relació entre la sanitat pública i els serveis socials. Cal tenir en compte que la residència assistida és la llar de la persona major i els usuaris tenen els mateixos drets que si quedessin al domicili.

9. Hem de treballar junts per defensar i obtenir, un millor finançament per als serveis d'atenció a la dependència i "posar el rellotge a zero". A data d'avui les tarifes públiques no s'ajusten als costos reals dels serveis.

10. No oblidar el gran pes del sector privat al conjunt de l'estat (entre un 70% i 80% de l'oferta).

40.000 PLACES BUIDES
A la roda de premsa posterior, el president de la FED va apuntar que a Espanya hi ha 4010 residències privades amb 300.000 places 100% privades, que són el 75% del total de les residències. Si es comptabilitzen les residències públiques gestionades per empreses privades, el sector representa el 85% del total. Per Echevarría hi ha un aspecte clau “i són els preus de concert que estan per sota de les exigències normatives i que tenim 40.000 places residencials buides”.

Els empresaris tenen clar que han realitzat una important inversió que ascendeix als 15.000 milions d'Euros i que es factura anualment uns 8.000 milions d'euros. Com a propostes Alberto Echevarría va exigir a l'administració que es pagui el deute. Segons Echevarría “s'és conscient dels problemes de tresoreria actuals, però això no pot ser excusa per no atendre als nostres dependents i han de prendre's mesures urgents que passen, entre unes altres, per reduir la despesa en altres sectors, modificació de barems del cuidador informal i exigència de control exhaustiu de les prestacions del Cuidador Informal”.