La societat s’envelleix progressivament, una constant en els darrers anys i que augmentarà en el futur. La població de 85 anys o més, unes 200.000 persones a Catalunya, es doblarà d’aquí al 2040, segons l’estudi econòmic ACRA – ESADE. Encara falta molt pel 2040, però des d’ACRA ens sobta l’escassa visibilitat d’un col·lectiu tan important per part de les administracions. No parlem de xifres econòmiques, de pressupostos o de mesures estratègiques, sinó de gestos, de sensibilitat i de bon tracte. Tres exemples.

1- En el darrer Consell General de Serveis Socials celebrat el dilluns passat al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies només hi va haver un punt de l’ordre del dia dedicat a aquest col·lectiu.

2 - Fa pocs dies, hem rebut la resolució de les al·legacions que vam presentar en relació al Projecte d’Ordre per la qual es modifica l’annex de l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i de les prestacions econòmiques destinades a l’atenció a la situació de dependència establertes a la cartera de Serveis Socials. Des d’ACRA demanàvem “estendre l’increment dels percentatges de l’indicador de renda de suficiència (IRSC) per determinar la quantitat mínima garantida per a despeses personals a les prestacions de servei destinades a la gent gran”, o el que és el mateix, augmentar els diners de butxaca, tal i com s’ha fet amb les persones discapacitades. I des de la Direcció General de Protecció Social ens han dit que no, que les “necessitats d’autonomia i mobilitat del col·lectiu de persones discapacitades són, en general, superiors al de les persones grans (...)” i que la situació pressupostària no permet, de moment, atendre una petició que considerem justa i enraonada.