S’ha donat a conèixer recentment la resolució del fons Next Generation en l’àmbit de l’atenció a les persones, que compta amb una dotació de 397 milions d’euros. Pels qui encara no ho sàpiguen, el fons Next Generation és un instrument extraordinari de la Unió Europea per a la recuperació d’Europa després de la pandèmia mitjançant l’acceleració dels processos de transició ecològica i transformació digital.

La resolució, encara provisional, no ha estat a l’alçada d’una convocatòria d’aquestes característiques. Criteris com la qualitat o l’equitat no han tingut el pes que haurien merescut, i la impressió inicial és que en la valoració de les sol·licituds s’ha introduït un biaix per donar prioritat a les entitats públiques, tot i que en les bases reguladores generals i específiques no s’establia cap prioritat vinculada a la naturalesa jurídica.

I com a mostra, una breu anàlisi.

En la línia 1 del fons, les entitats mercantils han presentat un 43% de les sol·licituds però només se’ls ha concedit un 16%, és a dir, 22 dels 136 expedients presentats. En canvi, els ens públics que han presentat un 22% del total, se’ls ha concedit un 52% dels expedients. I el mateix passa en la línia 2, on el sector públic ha rebut un 80% dels expedients sol·licitats, mentre que les mercantils només han rebut un 50% tot i haver presentat el mateix nombre d’expedients que la iniciativa pública. Ara toca esperar la resolució de la línia 3, i no podem obviar que el sector de gent gran està conformat per un 60% d’entitats d’iniciativa mercantil, un 24% d’iniciativa social i un 15% d’iniciativa pública.

En el document d’al·legacions que hem presentat al Departament de Drets Socials, atorgador de la present convocatòria de subvencions, hem conclòs que la valoració efectuada en detriment de les entitats mercantils no està justificada per circumstàncies objectives, el que constitueix una diferència de tractament entre els operadors econòmics contrària al principi d’igualtat de tracte, tal i com fixa la jurisprudència europea. Tenint en compte que aquest fons era l’única finestra perquè les empreses privades optessin a una subvenció, ja podem parlar obertament d’ocasió perduda.

Per anar resumint, amb aquesta resolució provisional el Govern ha demostrat desconèixer la realitat del sector d’atenció a la gent gran a Catalunya, basat de forma molt majoritària en la cooperació publico privada que tants bons resultats ha donat al llarg de les últimes dècades. Sempre hem defensat que la qualitat és el que importa. La titularitat només és una forma jurídica, però potser no sigui aquest el motiu. La resposta potser és més “política”. Estem en any electoral, oi?