Diferents estudis ens confirmen el que ja sabem des de fa molts anys: que la gran majoria de les persones grans volen continuar envellint a casa. Ja sigui per records, per arrelament social i familiar, per comoditat, per independència o perquè volen mantenir la seva història de vida.

La situació és coneguda i reconeguda des de fa més de 40 anys, i no varien gaire les respostes sobre on volem envellir. El que sí que ha canviat són les característiques de les necessitats. L’increment de l’esperança de vida, els canvis en els models de família, la cronificació de malalties abans incurables i els canvis demogràfics, entre d’altres, ens han portat a un escenari on les persones viuen més anys. A més, el percentatge de persones amb dependència augmenta i també les necessitats de suport extern a la família per garantir una qualitat de vida.

Els Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD), per tant, són un recurs necessari per permetre que les persones estiguin a casa el major temps possible i amb més qualitat de vida. Aquests serveis també han evolucionat en els darrers 40 anys: més sensibilització de la societat envers al SAD, el paper de l'administració pública i, finalment, el seu finançament.

La societat no coneixia pràcticament el SAD com a servei professional fa 30 o 40 anys, i quan necessitaves ajuda a casa la prestava un familiar o algú conegut. Actualment, moltes persones amb dependència tenen suport de l’administració a través de la Llei de la Dependència, i això ha ajudat a que la societat conegui els serveis professionals de SAD i que els valori cada vegada més. Per tant, cal continuar amb l’esforç de tots per tal de seguir posant en valor la professionalització del sector i el reconeixement social.

Des de l’administració pública també s’ha evolucionat, i si fa uns anys el SAD era el germà petit en recursos i serveis, cada vegada més està agafant protagonisme fins al punt que al 2021 tenia una despesa de 92 milions d’euros del conjunt del contracte programa de serveis socials.

Pel que fa al finançament també s’ha avançat en positiu en alguns aspectes, com el preu hora dels concursos públics, que ha anat creixent de forma considerable en els darrers 10 anys, i cada vegada més ajuntaments i diputacions incorporen en els seus càlculs de cost de l’hora tot aquells factors que intervenen en el preu. Recursos com les PEVS han ajudat també a facilitar a les famílies l’accés a serveis de SAD professional. Tot i això, encara estem lluny de resoldre aquest tema.

Com a reptes de futur, s’ha de destacar la incorporació de la tecnologia per millorar la comunicació i la socialització, la telemedicina preventiva i de seguiment, el suport emocional i psicològic, el seguiment d’hàbits saludables i la domòtica, entre d’altres. També hem de millorar l’atenció de les persones des de les persones i, en aquesta línia, cal pensar en canvis en l’habitabilitat (senior living, coliving…) que poden incorporar nous models de cures. També la professionalització del sector, millorant i potenciant la formació reglada i la capacitació dels professionals. I, finalment, encara ens manquen eines legals i administratives que permetin a la gent gran i les seves famílies viure de forma més independent i amb més protagonisme en la presa de decisions, tal i com planteja el model d’Atenció Centrada en la Persona.