Les organitzacions signatàries del VI Conveni de la Dependència, tant sindicals (FSS i AADD de CCOO i FSP-UGT) com a empresarials (FED, LARES i AESTE), s'han unit per a exigir a les Administracions Públiques una major implicació en el desenvolupament de la Llei Dependència, ja que “utilitzar la crisi econòmica com a excusa per a impedir i paralitzar la implantació total de la norma és un gravíssim error que no es pot consentir”, segons ha apuntat José Alberto Echevarría, President de la Federació Empresarial d'Assistència a la Dependència (FED), de la qual ACRA en forma part.

El Sistema d'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) protegeix de manera efectiva a més de 700.000 persones i que dóna ocupació a més de 190.000 treballadors. El ràpid envelliment de la població origina necessitats assistencials que han de ser cobertes pels serveis socials i sanitaris. No en va, tal com posen en relleu les organitzacions sindicals i empresarials del sector, Espanya serà un dels països que més es va a veure afectat en relació a l'augment de la despesa pública per l'envelliment poblacional.

En concret, aquest desfasament pujarà 9 punts del Producte Interior Brut (PIB) en 2060, gairebé el doble que la mitjana comunitària (4,6 punts), situant-se Espanya en el grup de major risc dels tres que contempla Brussel·les, al costat de Luxemburg, Grècia, Eslovènia, Xipre, Malta, Romania o Irlanda. Els sistemes de protecció social (pensions, sanitat i serveis socials) han de ser sostenibles i, per això, es fa necessari aplicar criteris d'eficàcia i eficiència.

Igualment, les organitzacions signatàries del VI Conveni de la Dependència qualifiquen com a necessària la prestació de serveis a la ciutadania des de la col·laboració amb la iniciativa privada (incloent tercer sector i economia social). Segons el president de la FED (FED), es mostra preocupació per les retallades en el sector d'atenció a la dependència previstes als pressupostos generals de l'estat i que “són un gravíssim error que posa en perill no només la supervivència de moltíssimes empreses, sinó el lloc de treball de milers de persones”.

Per a José Alberto Echevarría, "s'afegeix a la greu injustícia de no atendre a centenars de milers de dependents, que havent estat valorats en dependència i amb dret reconegut (per Llei) a rebre una prestació, veuran les seves esperances frustrades a rebre el que l'Estat els va garantir". Cal recordar que les treballadores i treballadors del sector estan realitzant un important esforç de contenció salarial en aquests anys de crisis; per la seva banda, l'empreses han treballat intensament per a mantenir el volum d'ocupació en el sector; i les organitzacions sindicals i empresarials han contribuït a la professionalització del sector.

Tot això amb el clar objectiu de prestar un servei de qualitat amb un cost sostenible en un sector, el de la Dependència, que és únic que no perd ocupació en l'Enquesta de Població Activa. Arguments, tots ells, que vénen a reforçar l'exigència a les Administracions Públiques d'un Pla que faci efectiva l'aplicació de la Llei de Dependència i garanteixi el dret a la ciutadania contemplat en aquesta Llei.