Notícies
Un model àgil i adaptat a les persones
La presidenta d'ACRA, Cinta Pascual, proposa en aquest article situar les persones grans a l'eix de qualsevol pràctica assistencial, així com recursos públics per atendre les seves necessitats
22.500 persones han mort els últims cinc anys esperant una prestació per dependència a Catalunya, 10.031 de les quals amb un nivell reconegut i 12.557 sense el programa individual d’atenció (PIA). Són xifres macro i que poden resultar fredes, però darrera de les quals hi ha noms i cognoms, famílies que esperen massa per un dret reconegut per llei i al qual haurien d’accedir amb molta més celeritat.
Aquesta setmana hem parlat d’un cas concret que lamentablement passarà a engruixir l’estadística, una persona que ha mort sense poder accedir a una residència, tot i que des del setembre de l’any passat tenia reconegut un grau II de dependència. Els tres mesos previstos per calcular el copagament, un termini massa llarg per un col·lectiu tan vulnerable, no s’han acabat complint, en un nou cas de lentitud administrativa envers les persones grans.
Cinta Pascual
Presidenta d'ACRA
"Així com hem defensat i defensem un model de dependència àgil, que vagi per feina, adaptat a les persones i a les diverses etapes evolutives de la seva dependència també hem de demanar més pressupost, molt més que el previst als comptes de la Generalitat per aquest 2016"
Som conscients que és un tema que molesta, que no agrada i sobre el qual es voldria projectar discreció i silenci. Però és la nostra obligació i el nostre deure posar llum i taquígrafs per tal de defensar el sector de la dependència i les persones que en formen part: socis i no socis, residències, centres de dia i tots els altres serveis. I, evidentment, el benestar dels usuaris. I la situació actual queda molt lluny de ser la ideal.
Sabem que la Llei de la Dependència va néixer sense els recursos necessaris, i ho sabem perquè hem patit la crisi i les seves conseqüències, però tots aquests impediments no han de limitar la nostra ambició. Des d’ACRA hem fet propostes molt realistes per a la sostenibilitat del sector, i tenim molt clar que cal situar les persones com a eix de qualsevol pràctica assistencial. I així com hem defensat i defensem un model de dependència àgil, que vagi per feina, adaptat a les persones i a les diverses etapes evolutives de la seva dependència també hem de demanar més pressupost, molt més que el previst als comptes de la Generalitat per aquest 2016. L’omnipresent pla de xoc ha d’incloure més recursos per a polítiques destinades a les persones grans perquè pugui fer honor al seu nom i així combatre les desigualtats que pateix aquest col·lectiu, que precisament té el trist honor de liderar les llistes d’espera de serveis socials.
Fa deu anys que ho esperem, tants anys com té la Llei. Tampoc és demanar gaire. Parlem de persones. Fem-ho possible.